Aquesta és la primera vegada que escric una entrada en català. m'és més difícil, fa tant de temps que vaig deixar la meva terra que he perdut riquesa de vocabulari. Amb les meves filles parlo sempre en català però tot i així reconec que no tinc la facilitat que em pot aportar el castellà. Però la veritat és que em ve de gust.
On estic fa un dia que em recorda molt al Mediterrani, la llum és clara, molt clara i ja només per això em sento feliç ... em recorda tant a la meva terra. però he de reconèixer que conforme van passant els anys la vaig tirant cada cop més a faltar. però no puc fer res, el meu lloc és aquí, almenys de moment. Ara només em val aguantar perquè sé fefaentment que algun dia tornaré, d'això n'estic segur.
També estic segur que el pensar en aquest moment em genera esperança i felicitat.
M'aturo i observo els meus dits posats sobre de les tecles de l'ordinador, es mouen compassadament al dictat que ordena la meva ànima. Miro els meus braços i puc sentir com es va quedar tatuada la teva pell sobre la meva. Miro els meus braços, observo els petits porus que sobresurten i crec veure com s'escapen suaument sentiments trovats i de vegades perduts ... però no em fa res que s'escapin perquè vagin on vagin i passi el temps que passi aquesta pell que un dia em va fregar la pell i aquests sentiments que un dia em vas confiar seran sempre meus.
També s'escapen silencis, o millor dit, no s'escapen, els deixo marxar perquè és el que toca. Cal ser fort i estar preparat perquè la soledat no t'afecti massa. Cal ser fort per saber que no importa que no arribin paraules ... potser és que no han d'arribar, potser és millor així, potser és que ningú té res a dir.
Ens hem d'acostumar a no esperar massa de la gent perquè això fa mal. Confies en gent en la qual no vas haver confiar. Esperes respostes que qui no té res a respondre. Esperes gestos agradables perquè els teus gestos són agradables i per tant desitges rebre el mateix, però no ... i no importa, perquè res necessites més que la teva pròpia companyia. Gestos, maneres, paraules, maneres, falsos somriures, falsos abraçades, falses mirades. Molta gent és falsa ... i no importa. I sabeu perquè no importa perquè tu has fet el correcte.
Saps que algun dia et tornaràs a trobar amb aquest tipus de gent i saps, segur, que tornaran a somriure't, a dir paraules agradables, i en aquests moments cal estar atent ... i recordar-te de falsedat que cobreix tots els seus moviments.
Mentre tot això passa jo seguiré pensant en el meu poble, al meu mar, a la meva platja ... això si és autèntic. Aquí no hi ha falsedat cap, per això és un bon lloc per tornar.
El meu poble, el meu mar, la meva platja i em oblidaré estirat a la sorra de tota la falsedat que m'envolta.
On estic fa un dia que em recorda molt al Mediterrani, la llum és clara, molt clara i ja només per això em sento feliç ... em recorda tant a la meva terra. però he de reconèixer que conforme van passant els anys la vaig tirant cada cop més a faltar. però no puc fer res, el meu lloc és aquí, almenys de moment. Ara només em val aguantar perquè sé fefaentment que algun dia tornaré, d'això n'estic segur.
També estic segur que el pensar en aquest moment em genera esperança i felicitat.
M'aturo i observo els meus dits posats sobre de les tecles de l'ordinador, es mouen compassadament al dictat que ordena la meva ànima. Miro els meus braços i puc sentir com es va quedar tatuada la teva pell sobre la meva. Miro els meus braços, observo els petits porus que sobresurten i crec veure com s'escapen suaument sentiments trovats i de vegades perduts ... però no em fa res que s'escapin perquè vagin on vagin i passi el temps que passi aquesta pell que un dia em va fregar la pell i aquests sentiments que un dia em vas confiar seran sempre meus.
També s'escapen silencis, o millor dit, no s'escapen, els deixo marxar perquè és el que toca. Cal ser fort i estar preparat perquè la soledat no t'afecti massa. Cal ser fort per saber que no importa que no arribin paraules ... potser és que no han d'arribar, potser és millor així, potser és que ningú té res a dir.
Ens hem d'acostumar a no esperar massa de la gent perquè això fa mal. Confies en gent en la qual no vas haver confiar. Esperes respostes que qui no té res a respondre. Esperes gestos agradables perquè els teus gestos són agradables i per tant desitges rebre el mateix, però no ... i no importa, perquè res necessites més que la teva pròpia companyia. Gestos, maneres, paraules, maneres, falsos somriures, falsos abraçades, falses mirades. Molta gent és falsa ... i no importa. I sabeu perquè no importa perquè tu has fet el correcte.
Saps que algun dia et tornaràs a trobar amb aquest tipus de gent i saps, segur, que tornaran a somriure't, a dir paraules agradables, i en aquests moments cal estar atent ... i recordar-te de falsedat que cobreix tots els seus moviments.
Mentre tot això passa jo seguiré pensant en el meu poble, al meu mar, a la meva platja ... això si és autèntic. Aquí no hi ha falsedat cap, per això és un bon lloc per tornar.
El meu poble, el meu mar, la meva platja i em oblidaré estirat a la sorra de tota la falsedat que m'envolta.
%5B1%5D.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario